Esbart dansaire

Esbart dansaire Banner

Esbart dansaire

Història

L’Esbart Dansaire Sícoris “Ballet Ciutat de Lleida”, som un grup de dansa tradicional catalana avalat per una trajectòria que començà l’any 1971; des d’aquell mateix moment, viatgem per la festa, a través de balls, cançons i tonades antigues i actuals. Aquest camí s’estén per tot el territori dels Països Catalans intentant de ser fidels a les coreografies, músiques, punts, motius i vestuaris, que ajudin a entendre els diferents elements festius que conformen la nostra tradició en constant evolució. Així doncs, els primers anys de vida, l’esbart es dedicà a recuperar i difondre el folklore, més enllà, començà a interpretar, ja no tant sols en places, si no en escenaris, danses de coreògrafs del país i des de fa una dècada, l’esbart ha fet un pas més i interpreta danses coreografiades per membres del propi esbart.

Sense deixar l’espectacle d’escenari, l’esbart, precursor de festa, també s’ha obert a les celebracions més populars i de carrer, participant amb danses de cercavila, ball de Cavallets i la Moixiganga de Lleida, en diferents actes festius de la ciutat.

La representació anual de la Moixiganga de Lleida “Passió de Crist”, dansa que descriu a través de figuracions escèniques realment belles i emocionants la passió de Crist, és un dels emblemes del grup. Interpretada dins els actes de Setmana Santa de la ciutat de Lleida, per membres del cos de dansa i altres persones desitjoses de satisfer inquietuds religioses, culturals o tradicionals.

A banda de les actuacions en la pròpia ciutat i rodalies, l’esbart ha donat a conèixer el folklore català arreu del món, amb la seva participació en diferents festivals folklòrics nacionals i internacionals. En totes aquestes mostres, ha lluït part del patrimoni, que compta amb un fons de vestuari fidel a les èpoques de les danses, donat el curós treball d’estudi que hi ha darrera de cada detall i puntada.

 

La Moixiganga de Lleida

 

La Moixiganga de Lleida

 

La Moixiganga de Lleida és una de les danses que forma part del seguici festiu de la nostra ciutat amb dues dates principals de sortida, per Sant Anastasi l'onze de maig i per Sant Miquel el 29 de setembre.

La ciutat de Lleida, podem dir, que és l'única població catalana amb dues Moixigangues pròpies. La Moixiganga de Lleida, dansa pagana, singular i més diferencial de la resta de moixigangues que podem trobar arreu del territori català. I la Moixiganga de Lleida "Passió de Crist", dansa religiosa adaptada.

La Moixiganga de Lleida és la moixiganga mare, la primitiva. Aquesta fou des de l'any 1946 una dansa oblidada i quasi perduda, on només restaven algunes descripcions al fons de l'arxiu de l'IEI, algun moviment del ball, algunes frases musicals.

Els antecedents de la Moixiganga ja senyalen cap al 1441, en la processó del Corpus, amb un seguit de quadres vers la passió que podem anomenar-los, Moixiganga. Però és a finals del segle XVIII i principis del XIX on la dansa marca la seva peculiaritat coreogràfica diferencial, se'n els últims anys del segle XIX i principis del XX, els anys més engrescadors i de més presencia dins els actes festius de la ciutat.

La seva coreografia la tenim estructurada en sis danses o "quadres" anomenats, la dansa, els arcs, els plats, la morra, l'enterro o Galapo i el ball de valencians o la torre. Aquestes danses no tenen representació religiosa, fet diferencial vers les moixigangues que tenim repartides pel país on acostumen a tenir la passió de Crist present en la majoria de les seves figuracions. La Moixiganga de Lleida no la podem incloure en aquest sector, els seus moviments i els seus quadres conformen moviments d'homenatge, diversió i estructures humanes.

Els quadres de la dansa

  • Ball dels Arcs, on els dansaires ballen amb uns arquets a les mans i fan un seguit de figures gimnàstiques, pujant uns sobre els altres en diferents moments, mig altar i altar major són les seves figures més importants, quadre honorífic.
  • Ball dels Plats, on els dansaires ballen picant un bastó en un plat de fusta, combinant les figures de la creu, amb la figura de plats al darrere, un divertit moviment on es piquen els plats entre els dansaires, saltant i perseguint-se.
  • La Dansa, un seguit de moviments amb els arquets, i encreuaments dirigits per l'àngel, amb la figura recuperada de la cadena.
  • La Morra, joc de mans per guanyar una penyora, conegut joc que ens va arribar amb els soldats romans;
  • Lo Galapo i l'Enterro, formació i seguici d'una processó amb l'àngel capdanser, quadre amb forta connexió amb l'antiga moixiganga religiosa.
  • Ball de Valencians i la Torre, construcció humana, que vol emular els antics balls de valencians, amb una entrada de encreuaments i una torre humana amb l'àngel al capdamunt com figura principal; afegitó de fa un segle i mig, i que va arrelar amb força a la dansa.
     

Recuperació Moixiganga de Lleida, any 2011

Coreografia, Xavier Pomés

Música, Albert Solé.

 

Ball de Cavallets de Lleida

 

Ball de Cavallets de Lleida

 

Els cavallets de la ciutat de Lleida formen part del seguici festiu que principalment te dues dates principals de sortida, per Sant Miquel (29 de setembre) i per Sant Anastasi (11 de maig).

Sobre els possibles referents històrics de la coreografia del Ball de cavallets de Lleida cal dir que són inexistents. Es té constància de la participació dels cavallets en els seguicis de la ciutat de Lleida però no d’evolucions, passos o coreografies especifiques.

A grans trets les figures que es desenvolupen durant la dansa són evolucions que també es donen en altres balls de cavallets o que donada la singularitat de la dansa s’ha cregut oportú incorporar, sempre tenint com a punt base el salt de galop.

Aquestes evolucions són les següents:

  • Posició inicial, sortida en filera de 1.
  • Fileres paral·leles
  • Molinets
  • Passades interiors
  • Creuament de files
  • Final en cercles i salutació
     

A banda de les evolucions pròpies de la dansa, també és dona el cas que durant el seguici els cavallets tenen establertes una sèrie de figures variables segons els dos caps de colla que ballen el dia corresponent i segons la música que interpreta el grup acompanyant.

En la dansa dels Cavallets es té en compte que les frases melòdiques tenen una estructura de 4 i 8 compassos en funció del fragment, fet que ajuda a realitzar moviments en l’espai molt equilibrats ja que tots tenen una cadència conclusiva. Tots comencen i acaben amb les frases melòdiques.

També hi ha un element molt marcat en la peça musical i és la divisió en dues grans parts, una primera en 6/8 i la segona en 2/4.

Un altre dels aspectes que caracteritza la part musical de la dansa son les tonades utilitzades. Tota la música del Ball de cavallets comprèn melodies publicades en el llibre d’orgue de Lleida, sota el títol de Passada (n.78), 6è to i novella (n.6) i Pujada de sants (n.8).

Pel que fa als elements de la dansa, principalment destaquen en primer terme els cavalls realitzats pel constructor Joan Miró Oró, que tenen la singularitat de ser tots 8 diferents l’un de l’altre. L’abillament és un altre element definitori de l’estètica de la dansa i està composat per un barret negre, casaca vermella caient per damunt del cavall, pantalons blancs i espardenyes envetades. Per últim tenim la llança que es porta habitualment a la mà dreta que a mode de pendó a l’extrem hi trobem la bandera identificativa de la ciutat de Lleida.

Estrenat a les Festes de Maig de 2007

Coreografia: Albert Palau

Música: Peces del Llibre d'Orgue de la Catedral de Lleida

 

Escola del Petit Esbart Dansaire Sícoris

 

Escola del Petit Esbart Dansaire

 

A l’Esbart dansaire Sícoris mirem al passat recuperant danses tradicionals dels països catalans; mirem al present participant activament en diferents activitats i actes culturals i proposant noves coreografies de dansa catalana; i mirem al futur introduint a petits i joves a món de la dansa tradicional catalana amb el Petit Esbart dansaire Sícoris: el FUTUR DE L’ESBART.

El Petit Esbart dansaire Sícoris som un grup de petits i joves d’entre 4 i 14 anys.

Ens trobem tots els divendres del curs escolar de 20.00h a 21.15h a la Sala Fitness del Sícoris Club.

A l’esbart, a més a més de ballar...

  • Fem amics, riem, juguem
  • Aprenem danses tradicionals d’arreu dels Països Catalans i noves coreografies
  • Participem a les cercaviles de les Festes Majors de Lleida i en altres activitats de la ciutat o del Club
  • Treballem el ritme i l’expressió corporal, musical i emocional
  • Estimulem la creativitat i el treball en equip
  • Aprenem a aprendre
  • Compartim moments de dansa, de joc, d’improvització, de creació, de relaxació i de repòs
  • Compartim experiències de dansa amb els més grans de l'Esbart
  • Gaudim ballant!
     

Ens vols conèixer?

Vols formar part del futur de l’esbart?

Vine divendres que vinent, t’esperem!

 

Tallers de Dansa

 

Tallers de Dansa

 

Tallers de dansa i moviment.

El nostre esbart ofereix a entitats, associacions, col·lectius, municipis... la possibilitat de realitzar tallers de dansa i moviment. Aquests tallers són conduits per membres actius de l’esbart amb la finalitat de difondre cultura, tradició, folklore... utilitzant però el cos i el moviment per arribar a la dansa lliure i coreografiada. En aquests tallers oferim l’oportunitat d’experimentar amb el nostre cos, de descobrir diferents maneres de moure’ns però sobretot de comunicar-nos i relacionar-nos amb els altres, la qual cosa augmenta l’autoestima, les habilitats socials i reforça les connexions entre cos i ment. Durant el temps que dura aquest taller, els participants tenen espais per a preparar el cos, per experimentar a través del moviment amb elements externs i amb el propi cos, per a estimular la creativitat i la imaginació, per a relacionar-se amb la resta de participants ballant, per aprendre danses d’arrels folklòriques i per tornar a la calma.

Aquests tallers et permetran escoltar el teu propi cos, desenvolupar habilitats físiques, prendre consciència corporal i espacial, estimular la creativitat, desenvolupar el sentit rítmic, explorar, percebre, sentir i experimentar, incrementar les habilitats socials i sobretot passar-t’ho d’allò més bé gaudint de les possibilitats del nostre cos.